A començaments del segle XX, en el marc del ressorgiment econòmic i social de Catalunya, neix el «Centre Industrial de Confiteria i Pastisseria de Barcelona». La fundació d’aquesta associació, tot i reunir un grup de professionals de tradicional base artesana, marcaria el principi de la modernització de tot el sector de la pastisseria en el nostre país.

Les primeres activitats de l’associació se centraven en la representació dels interessos dels seus membres davant les institucions i la societat, tant si era en activitats festives com una cavalcada organitzada per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1902, com polítiques o legals: la proposta d’exclusió del sector de la llei que obligava al descans dominical davant les institucions l’any 1904, o la instauració d’una assegurança col·lectiva el 1911.

En un dinar de germanor l’any 1916 van participar més de 300 agremiats, i pocs anys després es va publicar el primer número de la revista Dulcería Artística e Industrial. Poc a poc, el Centre va seguir evolucionant en els serveis que oferia als seus membres, incorporant, per exemple, una assessoria legal i financera a partir de 1929.

L’Alzamiento Nacional va suposar una important restricció en les activitats del Centre, que després de la guerra es va denominar «Servicio Sindical de Confitería y Pastelería», nom que conservaria fins al 1943, quan els diferents gremis i associacions de la província de Barcelona s’uniren en un de sol: el Gremi de Pastisseria de Barcelona.

Durant les següents dècades, el Gremi va ampliar el nombre de funcions i activitats que organitzava, i el nombre d’associats va anar creixent fins a contemplar la immensa majoria de professionals del sector.